Logo
Volem parlar-vos de l'apoderament (1) ...i més concretament de l'apoderament en la salut. Davant d'un diagnòstic de càncer, com s'ha dit a bastament, l'impacte sobre la mateixa persona i la família d'aquesta és enorme. En la majoria dels casos es tracta d'una situació nova, sovint inesperada, amenaçant, carregada de mites i creences errònies... en la qual la persona es veu engolida en una pèrdua de control i sense recursos, aparentment.

Tots aquests aspectes duen la persona, en un primer moment, a un estat psicològic d'indefensió, de descontrol, de pèrdua de rol... arrossegada cap a una emoció principalment d'immensa por. L'efecte de la por és amb freqüència paralitzant.

A tot això s'hi han d'afegir determinades actituds sovint presents a l'entorn familiar-social i institucional de la persona, de sobreprotecció i d'un paternalisme subjugant. Hem d'afegir l'existència d'idees fortament arrelades sobre el paper que ha d'empenyorar "un bon pacient" on conviu la idea de passivitat i d'obediència i al marge de les decisions "tècniques" i d'expertesa que es prendran. En definitiva l'apel·lació al subjecte passiu manllevat d'autonomia i de poder de decisió. Llavors, per parlar d'un de tants aspectes importants, com clamar una bona adhesió terapèutica amb aquests apriorismes?

Per això parlem de l'apoderament de la persona davant d'aquesta i també d'altres situacions de la pròpia vida. Apoderar una persona significa, curt i ras, atorgar-li poders sobre si mateix, fer-la poderosa. En l'àmbit de la salut, quan es parla de l'apoderament en la salut, ens referim al procés mitjançant el qual les persones poden adquirir un major control sobre les decisions i les accions relatives a la seva salut. En altres paraules, donar permís a la persona afectada per la malaltia que pugui prendre decisions de manera autònoma, que pugui participar en la presa de decisions de l'àmbit que sigui per, finalment, poder recuperar en la mesura del possible el control sobre la seva pròpia existència.

El fet que la persona pugui comptar amb si mateixa reduirà en gran mesura els sentiments de vulnerabilitat i incrementarà les mateixes capacitats promovent actituds proactives tan necessàries en aquestes vicissituds. Perquè la persona pugui prendre, en darrer terme, les seves pròpies decisions evidentment caldrà donar-li veu, escoltar-la, facilitar-li la imprescindible informació per, entre altres raons, poder resoldre dubtes que tant ansiegen.

És un reclam dels darrers anys que es canviïn molts dels paradigmes, encara vigents, en l'atenció a les persones. Canvis que impliquen superar les actituds paternalistes i assumir que donar la informació a la persona és un deure dels professionals. Canvis que exigeixen que les persones prenguin consciència dels seus propis drets, de les seves capacitats i dels seus interessos, alhora que es tenen presents els interessos d'altri, amb la finalitat de promoure la participació activa des d'una posició sòlida i reconeguda en la presa de decisions, i d'estar tanmateix en condicions d'influir en elles. Fins i tot implica canvi del concepte pacient per la passivitat implícita del terme i recuperar el terme de persones en totes les seves dimensions i amb un paper protagonista i actiu. En el món de la salut no pot ser diferent ni molt menys.

El camp de la bioètica, en actual debat i d'incorporació en els centres de salut, ens obre el camí de la reflexió sobre aquests temes relatius al dret de les persones i de les llibertats individuals. En el procés d'apoderament de la persona es pot malentendre com la capacitat d'independència d'aquesta davant qualsevol situació. Més aviat és el trànsit des de la dependència cap a la interdependència. Evidentment la independència és sovint el pas intermedi necessari. L'apoderament per a la salut no es redueix a l'individu, és un procés que ha d'esdevenir social, cultural, psicològic i polític. La mateixa Organització Mundial de la Salut, en les seves presents i futures polítiques europees de salut, contempla aquesta necessitat d'apoderament de les persones en la seva atenció sanitària.

Les entitats com la nostra aposten per aquest apoderament de les persones que atenem: recollint i essent portaveus de les necessitats expressades, plantejant les diverses preocupacions dels col·lectius atesos, implicació en el disseny d'estratègies de participació en la presa de decisions, i apostar per accions polítiques, socials i culturals per a fer front a les necessitats dels malalts oncològics i les seves famílies. La persona/família amb apoderament finalment tenen la possibilitat de percebre una relació més estreta entre les seves fites i la manera d'assolir-les. Dit d'altra manera, és l'estreta relació entre els esforços i els resultats obtinguts, en aquest cas en termes de salut, que fa que acreixi el control sobre un mateix.

Per tal que la persona se senti apoderada caldrà potenciar en ella capacitat de decisió pròpia i, per tant, d'autoconfiança; l'accés a la informació i als recursos existents per prendre la decisió més ajustada a les necessitats; contemplar les diverses opcions que puguin estar presents i discutir-les des d'una perspectiva participativa; predisposició als canvis des d'una postura proactiva; capacitat d'aprenentatge i millora de les habilitats personals pròpies; el respecte i la dignitat a la diversitat humana; actitud assertiva de contemplar altres postures i opinions; superar els mites i les pors que estigmatitzen les persones amb malaltia oncològica; etc... I tot dins d'un procés permanent de canvis i creixement.

D'entre les tasques del psicooncòleg, l'apoderament de les persones que atenem és un objectiu principal, per descomptat. Si s'ampliés l'horitzó d'aquesta necessitat a altres esferes de la societat, molt segur que l'autoestima i els estats de felicitat de les persones quedarien preservades, fins i tot potenciades.

Autor: JESÚS VIEYTES - Psicooncòleg de la Fundació Oncolliga Girona

-----------------------------------------------------------------------------------------
1 Del verb català apoderar, l'origen del terme en l'ús actual al qual ens referim a l'article prové de l'anglès empowerment. Sovint mal referenciat pel seu equivalent en llengua castellana com a "empoderar" i "empoderament". L´ús del terme apoderament està normalitzat pel Centre de Terminologia TERMCAT des del 2002.

na
Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari, optimitzar la navegació sense identificar-lo i obtenir estadístiques de l'ús del lloc.
Continuar la navegació en aquest web comporta l'acceptació de la política de galetes.
Més informació