Logo
Fes una donació
La pèrdua d'una persona estimada és un dels fets més devastadors que podem viure i, en aquesta situació d'excepcionalitat que estem vivint, encara ho és més. Ens ha canviat la nostra manera de fer i d'estar en tots els espais de la nostra vida i, fins i tot en els més importants; el fet de no poder acompanyar al nostre familiar ingressat durant la malaltia i/o en el moment de morir i en veure's privats d'actes ancestrals tan significatius, com són els rituals (vetlles, cerimònies religioses o rituals familiars) fa que encara sigui més traumàtica.

Les persones necessitem tancar processos per a aconseguir l'estabilitat emocional. Fa milers d'anys que fem rituals d'acomiadament per tancar el primer impacte emocional que ens provoca la mort i entrar en temps de dol.

A més és una experiència que necessita ser compartida, acompanyada, sostinguda amb mirades, abraçades, silencis respectuosos...; en les circumstàncies actuals, aquest procés d'equilibri no es pot fer i provoca que la persona tingui més dificultats per iniciar un dol normal i es corre el perill que es converteixi en un dol de risc o dol complicat. Les ferides emocionals no tenen data de caducitat però és recomanable no posposar l'inici del dol, cal començar el camí d'elaboració de la pèrdua.
En tota mort, ens preguntem "per què" però ara més que mai necessitem trobar sentit a tot el que està passant. De cop ens enfrontem a la pèrdua i amb la realitat de la fragilitat de la vida i la imprevisibilitat de la mort.

Això dificulta encara més i retarda el procés que ja és prou difícil per si mateix; l'increment de l'hedonisme en la nostra societat, la intolerància davant el dol i l'obsessió amb els fàrmacs, fa que creiem que es pot tractar el dol de la mateixa manera que es tracta un mal de cap; és un error, les pastilles poden donar sensació de millora d'entrada, però en realitat no estem resolent la pèrdua, fins i tot poden ser contraproduents perquè tard o d'hora el dolor es farà present, si no ha estat gestionat. D'altra banda, en casos molt concrets pot ser útil, sempre que es combini amb un tractament psicològic.

Per molt dur que sigui el dol, és tant dur com necessari, cal ser pacient i donar-se temps per ajustar-se als canvis.

Els símptomes són molts, varien en funció de la nostra personalitat i del tipus de pèrdua que hem experimentat i del vincle que manteníem amb la persona. Les emocions no són lineals, sentir en el dol no és una autovia, és una muntanya russa i hem de donar-nos permís per sentir-les.

Eines que poden ajudar-nos a viure el final de vida de l'ésser estimat:

Escoltar i identificar les emocions
Per començar aquest recorregut hem de donar-nos permís per connectar amb les nostres emocions, cadascú les seves, segons la seva personalitat i el seu sistema d'afrontament; s'ha d'escoltar el que estem sentint: impotència, ira, culpa, ansietat, tristesa, pors... Un clima emocional molt intens que és important que puguis expressar, posar nom a aquestes emocions i compartir-ho amb el teu cercle de confiança. Fer meditació, ioga, escoltar música, un passeig per la natura..., són activitats que et poden ajudar a connectar amb tu, regular-te i donar-te serenitat; la serenitat que requereix el moment que estàs vivint. La següent pràctica et pot ajudar a connectar amb tu:
 
    Fes dues o tres respiracions profundes generoses.
Col·loca suaument una mà sobre el cor, i simplement sent l’escalfor i la
 suau pressió de la teva mà. Si ho desitges pots posar les dues mans sobre el cor.
Sent, com s’expandeix i es contrau de manera natural el pit mentre entre i surt  l’aire.
Queda’t amb aquesta sensació el temps que ho necessitis.



Mantenir el contacte amb l'equip mèdic
Conèixer l'evolució de la malaltia i saber si pots acompanyar el teu familiar de forma presencial i, en el cas que no fos possible, fer-li arribar el teu missatge a través de vídeos, àudios, una carta, dibuixos, fotografies...

Transmetre l'essència
AGRAIR, PERDONAR, SER PERDONAT..., mostrar tot el teu amor cap a l'ésser estimat.
Quan les circumstàncies no permetin acomiadar-te de la persona estimada com tu volies, recorda que la vida no és aquest moment puntual, han estat molts moments, moments on les mirades, els somriures, els silencis..., han estat testimonis de l'amor que sentiu l'un per l'altre.

Infants i persones grans
Si hi ha nens en la família, els explicarem el que està succeint, amb informació adaptada a la seva edat, i els inclourem en el procés; un adult de referència s'ocuparà de donar-li seguretat i acompanyar-lo en cas que el nen vulgui visitar la persona malalta.
En el cas de les persones grans, els donarem la informació gradualment i els farem partícips del procés, d'aquesta manera evitarem que ho visquin en soledat.

En cas de mort de la persona estimada:

Reconèixer el dolor
El dolor és una part de la vida i no hi ha dreceres per evitar-lo; ignorar-lo no serveix de res, perquè no desapareix. Acceptar la realitat serà un procés llarg i dur, però amb confiança i respecte cap a un mateix es podrà anar assolint.

Cuidar el nostre cos
Mantenir una rutina de descans, cuidar l'alimentació, hidratar-nos i fer exercici físic. Podem practicar exercicis de relaxació, fer meditació, mantenir un contacte regular amb la natura... recordem que és normal que durant un temps el ritme del son estigui alterat.

Persones de l'entorn
Fem una llista d'amics o família a qui trucar en cas de sentir-nos desbordats. És convenient que les persones que acompanyin, mostrin flexibilitat i empoderin a la persona en dol a prendre petites decisions per anar guanyant en confiança i autonomia.

Centrar-nos en el present
El procés de dol, és llarg i canviant, mirar excessivament al futur, pot generar sensació d'angoixa, i ens pot portar a augmentar el patiment del moment actual.

Moments de connexió i desconnexió del dolor
Una de les sensacions més difícils de sostenir, és el "buit", en la mesura que puguem convé intentar no omplir-nos d'activitats, per deixar de sentir buidor. Intentem mirar en el nostre interior, donar-nos uns minuts per sentir i deixar fluir les emocions, connectar amb la pèrdua ens ajudarà a reparar les ferides internes. Confia en tu, els humans tenim una capacitat infinita de superació personal.
D'altra banda, en els moments en què ens sentim amb una mica més d'energia, provem de realitzar alguna activitat gratificant, ens permetrà sentir uns minuts de benestar. Si iniciem l'activitat i ens sentim incòmodes, podem deixar-la i quan ens tornem a veure preparats podem provar-ho novament.

No comparem els processos de dol
El dolor, és incomparable, cada persona viu i gestiona la pèrdua de forma diferent, cada dol té una durada diferent, fer comparacions pot portar un augment de la frustració i una disminució de la confiança respecte dels recursos personals.

Cultivar l'espiritualitat
Si en algun moment notem amb més força l'absència de la persona estimada, podem realitzar petits rituals, per sentir-nos-hi connectats: posar una espelma, flor, fer una caixa dels records, preparar un espai per dipositar dibuixos i/o escrits, visitar un lloc important per la persona difunta....

Crear ponts amb l'ànima de la persona que físicament ens ha deixat; primer és el pont del dol, del patiment i sofriment i és un recorregut dur i ens fa molta por però és un pont amb el qual ens connectem. El pont més gran i sòlid que tenim és el de l'amor, el que li hem donat i el que ens ha donat.

Gràcies a ell/a he conegut...
Gràcies a ell/a he après...
Gràcies a ell/a ...

Gràcies a tu i a totes aquestes coses de tu que hi ha en mi i en la vida de les persones que m'envolten, tindré força per seguir el meu camí i, a més, ho transmetré a qui ho cregui; una part de tu i una part de tu vinculada a mi.

Demanar ajuda professional terapèutic o assessorament puntual
Si les emocions es fan molt intenses i invasives en el dia a dia, ens veiem encallats, dificultats en sostenir, estem desorientats en com enfocar el procés, és important consultar a un especialista que ens guiarà i acompanyarà en el camí de l'elaboració del dol.
Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari, optimitzar la navegació sense identificar-lo i obtenir estadístiques de l'ús del lloc.
Continuar la navegació en aquest web comporta l'acceptació de la política de galetes.
Més informació