Logo
És obvi que tothom en el seu dia a dia vol tenir la millor qualitat de vida possible, però aquest objectiu agafa un gran pes quan es tracta d’afrontar un procés de cures pal·liatives. Cada cop es dona més importància a l’atenció precoç dins d’aquesta especialitat per tal de millorar els efectes positius per a la persona que la rep.

Hem de veure la persona holísticament (cos, ment i esperit) i atendre les demandes que tingui en aquests tres aspectes per poder ajudar-la a millorar la seva qualitat de vida. Tan important serà tractar una molèstia com una emoció.

És de vital importància que els tractaments siguin molt personalitzats. Sovint ens trobarem una gran varietat de signes i símptomes que apareixeran en el transcurs del procés final de la vida i serà de gran importància la valoració dels símptomes més subjectius. Els professionals del sector hauran de diagnosticar les carències i necessitats específiques que descriu el pacient. Només així es podrà realitzar un tractament complet.

No només cal parar atenció en el tractament del dolor (objectiu prioritari), d’altres aspectes com l’autonomia, el benestar emocional, la capacitat física o l’educació familiar van de la mà en cadascuna dels casos que atenem.

L’atenció pal·liativa que rep el pacient és executada per un equip multidisciplinari format per atenció mèdica, psicooncològica, ocupacional, nutricional, infermeria, fisioteràpia, familiars... Molts cops aquesta atenció es du a terme dins el domicili particular, lloc on el pacient la majoria de vegades es pot sentir més còmode, relaxat, tranquil, en el seu entorn... Tots aquests elements seran decisius per ajudar a millorar la qualitat de vida del pacient i els seus familiars, ja que s’oferirà la mateixa atenció que a l’hospital però evitant desplaçaments.

La fisioteràpia té un rol important dins la millora de la qualitat de vida en les cures pal·liatives. Petits gestos que vistos des de la perspectiva del nostre dia a dia poden semblar senzills perquè els realitzem de manera automàtica i fluida, com per exemple posar-nos drets, incorporar-nos, mantenir l’equilibri o seure, cobren un enorme pes quan han minvat en la seva execució autònoma.

Tot petit canvi en aspectes físics té la seva resposta a nivell psíquic, i viceversa. Aquesta relació tant directe i indissociable es veu reflectida en el dia a dia dels pacients. Però això és important no desatendre aquesta relació psico-física.

Un dels nostres grans objectius ha de ser combatre l’efecte del peix que es mossega la cua: el dolor, la incomoditat, el malestar, comporten canvis físics, com les tensions corporals, i alhora canvis emocionals (irritabilitat, ràbia, por...). Actuant des de la vessant física amb les diferents tècniques de fisioteràpia sovint assolim una resposta psíquica. Menys dolor més benestar.

Un bon descans nocturn és de gran importància i, malauradament sovint es veu alterat en aquests processos. La millora del descans proporciona una millora del benestar diari, i en conseqüència, grans canvis un cop normalitzat. És una alteració que no només s’ha de tractar des del punt de vista farmacològic, sinó que també ha d’anar acompanyada d’una actuació física mitjançant els canvis posturals i l’ús de material específic.

La millora mínima de la mobilitat pot comportar una enorme millora en la qualitat de vida. Per exemple una transferència (desplaçament) del llit a una cadira de rodes ens pot comportar l’ús del bany amb tot el que representa, canviar d’ubicació dins el domicili, dinar a la cuina amb familiars, sortir a l’exterior, etcètera. En aquest cas és molt important l’educació dels familiars i cuidadors, ensenyant-los tècniques que milloren la mobilització del pacient, canvis posturals, prevenció de les úlceres per decúbit. L’ús adequat d’aquestes ajudes tècniques i la valoració de les barreres arquitectòniques de l’habitatge facilitaran l’estada al domicili i aconseguiran millorar el benestar del pacient.

Sovint la por de fer alguna cosa que pugui provocar un malestar al pacient tira enrere els familiars a l’hora d’actuar, però amb una bona educació actuaran amb més seguretat i tranquil·litat.

L’actuació familiar amb el pacient manté el rol de proximitat i tot el que representa mantenir aquest vincle entre ambdues parts, de gran pes en el dia a dia però de valor incalculable en l’atenció pal·liativa.

En definitiva, no tractem un dolor, no tractem una angoixa, no tractem una pèrdua de funcionalitat, tractem una persona.

Autor: DAVID PERTEGAZ - Fisioterapeuta
Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari, optimitzar la navegació sense identificar-lo i obtenir estadístiques de l'ús del lloc.
Continuar la navegació en aquest web comporta l'acceptació de la política de galetes.
Més informació