Logo
Fes una donació
Tot i que la crisi sanitària provocada per la COVID-19 (i el respectiu període de confinament) ens ha agafat per sorpresa, no és la primera vegada en la història que la humanitat s'ha d'aïllar. Per exemple al s. XIV, durant la gran pesta negra que va provocar 25 milions de morts a escala mundial i va solar especialment Europa, la majoria d'estats van tancar les seves fronteres. Un altre exemple va ser el tancament de la ciutat de Girona al S. XVIII, per evitar que la “pesta de Marsella” dominés la regió. Al S. XIX, la gran epidèmia de còlera que es va estendre a escala mundial, també va aconseguir que els diversos governs apliquessin plans d’acció per evitar l'extensió dels contagis, molts dels quals implicaven tancar fronteres i aturar l’activitat diària, com ara el comerç.

Aquests són alguns exemples que demostren que l'estat d'alarma actual i el confinament que li pertoca, no són un nou mètode, però malgrat això les experiències desconegudes i inesperades per a nosaltres poden provocar que el nostre estat emocional es vegi compromès. Si a més hi afegim que hi ha un estressor de base, com pot ser patir una malaltia oncològica, aquest malestar es pot veure augmentat.

Les epidèmies es poden definir com a emergències sanitàries en les quals veiem amenaçada la nostra pròpia vida i la dels iguals, a més d’una amenaça dels recursos assistencials i el funcionament de la normalitat de la comunitat. Períodes de confinament com els que vivim aquests dies poden tenir afectacions negatives en les àrees següents:

Cognitiva:
  • Negació de la possibilitat de contagi
  • Pèrdua de sentit (valors, fe, creences, etc.)
  • Sensació de desemparament o desatenció per tractament i visites oncològiques
  • Dificultats d’adaptació i moments de crisis
  • Desbordament
  • Frustració
  • Alt nivell d’exigència i adaptació a canvis ràpids
Conductual:
  • Conductes obsessives de protecció i desinfecció
  • Conductes de rebel·lió contra autoritat i normatives establertes; presència d’agressivitat i ràbia
  • Conductes d’aïllament
Emocional:
  • Por excessiva a aquest i sobretot com interferiria en procés de malaltia oncològica
  • Por dels familiars que conviuen amb malalts en tractament actiu, o tractament pal·liatiu de ser font de contagi per al familiar
  • Tristesa i malestar per la pèrdua de familiars i coneguts, es poden donar casos de pèrdues múltiples
  • Por a exercir nous rols, ex: si ha mort el meu pare, ara jo he d’agafar el seu paper dins de l’estructura familiar
  • Por incerta que torni a succeir el contagi, sortir de nou a l’exterior
  • Por a no ser capaç de recuperar la rutina anterior al confinament.
  • Sentiments de soledat i abandonament
  • Enuig amb la gestió per part de les institucions i l’assistència rebuda durant la pandèmia
  • Sentiments de culpa: possible font de contagi, no haver pogut atendre a familiar malalt, etc.
  • Vergonya per presència de malestar i tristesa sense haver passat malaltia
  • Sentir-se indefens davant el desconeixement i la incertesa
  • Simptomatologia depressiva
  • Por a les pèrdues econòmiques

Fisiològica:
  • Sensació d’abatiment
  • Insomni
  • Malestar estomacal
  • Mareig
  • Cefalees
  • Suor
  • Tremolors i sensació de formigueig


Si no escoltem i atenem les nostres necessitats emocionalment, podem desencadenar a curt termini un problema de salut mental. Per exemple, d’una banda podem desenvolupar problemes de tipus fòbics (fòbia social, agorafòbia, “síndrome de la cabana”); d’altra banda trobar casos on aparegui un trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT). Cal remarcar que aquestes àrees es troben interrelacionades, per tant, si en una sorgeix una alteració, serà molt probable que hi hagi afectació en les altres. Com ja hem apuntat, moltes d’aquestes àrees poden perdurar a curt i mitjà termini després del confinament.

És important que, durant aquest període, es puguin anar reconeixent aquests aspectes i la dificultat per a gestionar-los i així poder fer una cura i autocura perquè els efectes no s’agreugin i siguin els més lleus possibles. És important ser conscients que aquestes emocions i sentiments són normals i apareixen com a mecanisme de defensa per a fer front a una situació d’incertesa i emergència vital, com a individus i societat. Per tant, fer front al confinament d’una forma més saludable i adaptativa és possible.

EINES PER A PROFESSIONALS:

Validar i normalitzar les emocions que puguin anar sorgint durant tot el procés
Acollir, observar i acompanyar a la persona que tenim al davant sense emetre judicis
Escoltar de forma activa i empàtica
Atendre els casos treballant des de la consciència plena
Descansar el temps necessari entre intervencions
Establir xarxa de suport amb altres professionals sanitaris
Accedir a supervisions professionals
És positiu poder compartir experiències, sentir-nos sostinguts
Buscar espais propis d’autocura i realitzar activitats d’esbarjo gratificants

EINES PER A PACIENTS:

Confiar amb els professionals de la salut i l’equip de referència
Filtrar la informació que ens arriba
Buscar rutines i seguir horaris regulars
Intentar sortir durant les franges horàries establertes
Fer exercici
No perdre el contacte amb la nostra xarxa familiar i social
Reconèixer emocions i compartir-les
Exercicis de respiració i relaxació
Centrar-se en el present
Prioritzem poder cobrir les nostres necessitats
Ajuda mútua
Tenir en compte que es tracta d’un procés adaptatiu, ens acostumem a conviure amb les mesures de prevenció i protecció. Com més estrès, menys recursos per afrontar situacions
Permetre’s tenir un espai i/o lloc segur, mantenir el contacte social
Saber demanar ajuda
Crear feedback, donar espai pel silenci

En aquests dos enllaços hi podeu trobar eines i suggeriments que poden ajudar a fer una millor gestió de l’estat psicològic i emocional en el moment que ens trobem:

https://gestioemocional.catsalut.cat/ 

https://www.althaia.cat/althaia/ca/corporatiu/comunicacio/coronavirus-sars-cov-2/consells-per-contribuir-al-vostre-benestar/df-llibret-afrontament-psicologic-confinament-covid.pdf

Autor: Equip de psicooncologia de la Fundació Oncolliga Girona 
Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari, optimitzar la navegació sense identificar-lo i obtenir estadístiques de l'ús del lloc.
Continuar la navegació en aquest web comporta l'acceptació de la política de galetes.
Més informació