Logo
Quan sentim la paraula espiritualitat sovint l’associem amb el concepte de religió. Si que és cert que tenen cert lligam, però podríem dir que la religió ens pot orientar i guiar dins de l’espiritualitat, com diu Mariola Bernal, la religió és una manera més de viure l’espiritualitat, ja que aquesta té un espectre molt més ampli. L’experiència espiritual passa a l’interior de les persones, dins nostre i podem o no experimentar-ho físicament. Així doncs, moltes vegades les experiències espirituals poden ser del tot reals per a la persona que les experimenta, però incomprensibles per a qui no ho fa.

Has de ser molt positiu i fort", quantes vegades heu sentit aquesta frase de boca d'un ésser estimat o d'algun amic, quan en prou feines et pots sostenir? Quan entres dins la consulta del metge i et diu que tens un càncer (amb tot el significat social d'aquesta paraula), en aquells instants es trenquen totes les expectatives de vida i de futur, no només les teves sinó també les de la teva família.

En l'atenció domiciliària, sovint un dels objectius de les cures pal·liatives esdevé la prevenció de les úlceres per pressió. L'objectiu principal és la millora de la qualitat de vida, per tant, inclou sens dubte, el confort del pacient.

Aquest any hem estat presents a la mostra 'Girona, Temps de Flors' amb un muntatge titulat “Fum zero”, una al·legoria sobre els perjudicis del tabac per a la nostra salut en el qual hem comptat amb la col·laboració d’alumnes de primer d’ESO de les comarques gironines. L’espai, instal·lat al hall de l'Auditori de la Mercè, tenia com a protagonista l’arbre de la vida lluitant contra l'addició, i s’hi podien veure alguns missatges dels joves en contra el consum de tabac que recordaven la composició de quitrà i amoníac que porten les cigarretes.

La marxa nòrdica no és cap novetat, es practica des de fa anys. Tal com el seu nom indica, és una pràctica esportiva que va sorgir als països del nord d'Europa, en els quals hi ha molta afició per l'esquí nòrdic. Es considera de manera àmplia esquí nòrdic a totes aquelles modalitats d´esquí en les quals el taló està lliure de l'esquí. Una modalitat de l'esquí nòrdic és l'esquí de fons, de la qual deriva la marxa nòrdica, per la necessitat de practicar aquest esport en èpoques en les quals no hi havia neu, com ara l'estiu.

A vegades és la germana, a vegades és l’amiga, a vegades la mare, la filla, una delegada d’Oncolliga, el marit… A vegades és la mateixa persona a qui se li ha diagnosticat la malaltia qui ens truca perquè necessita una perruca. A la Fundació tenim perruques. Són de cabell sintètic de qualitat mitjana-alta a un preu assequible (80 € les de cabell curt i 100 € les cabell llarg). També en tenim de segona mà, que regalem i, en el cas que la persona en vulgui una de cabell natural l’adrecem a on en pot trobar o fer-se-la fer.

Quan una persona pateix una malaltia oncològica, en moltes ocasions, pot anar acompanyada de diferents pèrdues, tant per a la persona que pateix la malaltia com per a totes les persones del seu entorn. Les pèrdues poden ser de diferent magnitud i poden crear més o menys impacte en la vida del pacient i la seva família. Es poden donar pèrdues a nivell físic, d’hàbits de vida, a nivell laboral, canvis en relació a l’autonomia personal i, malauradament, en ocasions també comporta la pèrdua de familiars o amics estimats per la persona.

"La Maria ara descansa... Ha estat un camí llarg i agredolç. La Maria era la meva germana gran. Fa sis anys li van diagnosticar un càncer. No tenia més família propera que la nostra mare i jo. No tenia parella ni va voler tenir fills... Era un esperit lliure i indomable. El diagnòstic de la malaltia va ser un gerro d'aigua freda per a ella, tan activa i tan plena de reptes i per a nosaltres també. Va fer els primers tractaments amb il·lusió, amb voluntat de posar-se bé, amb obstinació de vegades. Va estar bé uns anys, però quan en feia 6 anys, la malaltia va tornar a aparèixer i ja no la va poder superar.

L’atenció domiciliària en les cures pal·liatives s’entén com l’actuació d’un equip multidisciplinari amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del pacient en el seu domicili, però no podem oblidar una peça clau en l’èxit d’aquesta atenció que és la del cuidador. Aquest rol el pot realitzar un professional sanitari però sovint recau en un familiar (pare o mare, parella, germans, fills, cosins, nebots....).  Són una de les peces clau de l’atenció a domicili, donaran atenció la major part del dia, sovint les 24 hores, realitzant un gran nombre de tasques com ara la higiene, l’alimentació, hidratació, vestir, la mobilització, les transferències, l’administració de medicació, suport emocional, valoració de l’estat del pacient i un llarg etcètera.

La primera vegada que vaig sentir aquesta frase va ser a casa de la Laura fa uns mesos, durant la primera visita amb tot l'equip del PADES de Blanes: la treballadora social, l'infermer, la metgessa i jo. A la Laura li havien dit que ja no podien fer res més per ella (o aquesta és la percepció que ella va tenir) i que no calia que tornés més amb l'oncòleg, que durant uns anys i fins ara havia estat l'única persona de referència per a ella.

La cuina és una part imprescindible de qualsevol habitatge, d’allà surten aromes que perfumen la casa i fan pessigolles a l’estómac fins a despertar la gana. Quan el ritme de vida es converteix en una cursa contrarellotge, la cuina del xup xup queda rellevada per la cuina del pim pam, la d’obrir i tancar la nevera, i escalfar a l’instant. La cuina tradicional es troba en estat de crisi?

Afrontar un càncer suposa un llarg recorregut. El càncer i el seu tractament evolucionen i de ser una malaltia catalogada com a mortal, en breu es podrà parlar d'ella com una malaltia crònica, una malaltia que deixa seqüeles importants que hauran de ser tractades per diferents professionals. El fisioterapeuta, en coordinació amb l'oncòleg i altres professionals, pot ajudar els pacients oncològics contribuint a la seva recuperació física i anímica.

A l'Oncolliga, a la nostra seu de Girona, estem buscant un espai. Un espai per fer-hi una petita biblioteca. Fa temps que li donem voltes. És un tema que surt sovint entre projecte i projecte. Inicialment parlàvem d'un lloc lluminós, que gaudís d'una certa intimitat i sobretot, que estigués a l'abast de les famílies que venen a la fundació. Ara sembla que l'hem trobat, hem hagut de sacrificar, però, la intimitat per l'abast. Situarem la biblioteca a l'entrada de la fundació, on hi tenim la sala d'espera.

El tractament més habitual per a una persona amb càncer de còlon és la cirurgia. Sovint es combina amb altres estratègies com la quimioteràpia i/o radioteràpia, per eliminar també les cèl·lules canceroses invisibles. A vegades és necessari extirpar el recte o l'anus, o una part del còlon (mitjançant una colectomia). En aquest cas el còlon queda desconnectat i cal buscar una alternativa per tal que el cos pugui continuar eliminant els excrements i els gasos.

La definició acadèmica de fisioteràpia assistencial ens parla de la finalitat de prevenir, curar, recuperar i adaptar a persones afectades de disfuncions. Tanmateix, el treball diari que realitzo em porta a reflexionar sobre la definició, ja que no contempla part de la feina que estem exercint uns quants fisioterapeutes. La fisioteràpia assistencial en oncologia, tal com es defineix, s'enfoca, sobretot, en la preservació, manteniment i recuperació de les seqüeles que deriven dels diferents processos oncològics.

En els anys que fa que col·laboro com a fisioterapeuta a la Fundació Oncolliga Girona, tant en els tractaments de drenatge limfàtic com en el grup de gimnàs per la prevenció del limfedema, m’he adonat que una bona part de les pacients que han passat per tot el procés que comporta un tumor al pit, sobretot quan han estat sotmeses a cirurgia i radioteràpia, comparteixen un efecte secundari comú: dolor a l’espatlla. Amb major o menor mesura, amb més o menys impotència funcional, però al cap i al fi, dolor. Un dolor que fins i tot es pot arribar a cronificar, amb els problemes que pot comportar això per a la vida diària.

La Fundació Oncolliga Girona inclou en el seu programa l'educació per a la salut com un repte de futur, una eina imprescindible per acorralar el càncer en un reducte. Lluny de vendre res es proposa regalar assegurances de benestar amb un missatge universal dirigit a petits i a grans: prescindir dels hàbits disfressats de comoditat, desig, glamur, modernitat... i que acaben essent corrosius, i optar per una vida saludable, la qual té una recompensa personal sense preu.

Després d’uns quants anys de treballar en el camp dels drenatges limfàtics manuals m’adono que molta gent no sap ni què és, ni per què serveix. Es tracta d’una tècnica que realitza un fisioterapeuta amb les seves mans a través d’uns moviments molt suaus, lents i repetitius que afavoreixen la circulació de la limfa, millorant inflamacions i retencions de líquid.

La resiliència es defineix com la capacitat de les persones per a adaptar-se, aguantar i superar situacions adverses, sortint-ne fins i tot enfortit de la situació traumàtica. Col·loquialment en podríem dir la capacitat per a tirar endavant davant de l’adversitat.

El terme resiliència és jove dins de la psicologia, es va començar a popularitzar a les acaballes del S. XIX i principis del XXI.

L'equinoteràpia és una teràpia que utilitza el cavall com a instrument terapèutic. Aquesta teràpia inclou tres àrees:

1- Hipoteràpia
2- Munta terapèutica
3- Equitació esportiva

Com a tal, abasta la integració de quatre àmbits professionals: la medicina, la psicologia, la pedagogia i l'esport.

Volem parlar-vos de l'apoderament (1) ...i més concretament de l'apoderament en la salut. Davant d'un diagnòstic de càncer, com s'ha dit a bastament, l'impacte sobre la mateixa persona i la família d'aquesta és enorme. En la majoria dels casos es tracta d'una situació nova, sovint inesperada, amenaçant, carregada de mites i creences errònies... en la qual la persona es veu engolida en una pèrdua de control i sense recursos, aparentment.

És obvi que tothom en el seu dia a dia vol tenir la millor qualitat de vida possible, però aquest objectiu agafa un gran pes quan es tracta d’afrontar un procés de cures pal·liatives. Cada cop es dona més importància a l’atenció precoç dins d’aquesta especialitat per tal de millorar els efectes positius per a la persona que la rep.

Què significa ser voluntari? Ser voluntari és estar compromès, en el marc d’una acció conjunta, per treballar a favor d’un col·lectiu. És descobrir la solidaritat i la participació no com el resultat d’una acció, sinó com una forma de plantejar la vida i la convivència en la comunitat.

Càncer i dolor formen un binomi que malauradament s'instaura en una gran part dels casos que ens arriben als professionals que convivim dins l'àmbit pal·liatiu. De fet, si valorem el dolor en tota la seva globalitat, en un cent per cent dels casos podem afirmar que entra en escena des del moment en què es rep el diagnòstic, és a dir, des del minut 1.

Quantes vegades hem sentit a dir que, un cop superat el tractament mèdic, la persona que pateix un càncer de mama deixa de ser considerat com a malalt? Sortosament és així, però l’eradicació del tumor no evita automàticament que l’afectat segueixi “sentint-se malalt” en múltiples aspectes de la vida quotidiana.

El Codi Europeu Contra el Càncer, editat per l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) proposa als ciutadans de la Unió Europea un conjunt de recomanacions per prevenir aquesta malaltia.

Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) per millorar l'experiència de l'usuari, optimitzar la navegació sense identificar-lo i obtenir estadístiques de l'ús del lloc.
Continuar la navegació en aquest web comporta l'acceptació de la política de galetes.
Més informació